dissabte, 18 de desembre del 2010

Reflexions de R. Panikkar

 Exposem un fragment del llibre "El matí amb Raimon Panikkar" d'Antoni Bassas, publicat a Proa el 2008. 
El fragment forma part del capítol dedicat a "El desencís de la política", on el savi reflexiona sobre aquest sentiment tant extès i contemporani. El retall parla de la segona de diferents maneres de fer útil la política per a la nostra societat, i tracta en concret dels barris. 
Es tracta d'un llibre del tot recomanable per les seves reflexions tant aplicables a temes d'estricte contemporaneitat.

El segon seria el meu entorn immediat. El poble, o el barri, perquè les megalòpolis no són ciutats, són monstres. El meu barri. Intentem que no posin això aquí. Que no posin allò allà. Jo acabo d'arribar d'Itàlia. Itàlia no té centrals nuclears, per a l'electricitat. La compren a França, que els surt més barat. Però per què no té centrals nuclears? Perquè el poble italià, amb tota la seva anarquia, poble rere poble, quan s'anaven a implantar, es van bellugar, es van mobilitzar i van dir: "Aquí, no!" No podien dir: "A Itàlia, no!" Però deien: "En aquest territori, no!" I van anar de territori en territori, i ara no en tenen, i estan contents. Econòmicament fins i tot els surt a compte. Si no donem aquesta formació política de què parlàvem, o se'n pot dir formació humana, i només ens mediquem amb pastilles, no ens en sortirem. No es pot estar esperant que surti un altre polític que ho faci una mica millor. Aleshores anem a parar a allò que deia Kant: el despotisme. Si surt un líder que parli bé, que entusiasmi a la gent, tindrà la majoria de vots i aleshores podrà fer. Però això no serveix. Aquests remeis només immediats són petites drogues. Però això del gran polític que ens ha de salvar a mi no m'entusiasma gaire. Trobo gairebé millor, si se sap aprofitar, que aquest desencís serveixi per buscar nous camins, i com que són nous ningú no pot dir com s'han de fer. Serà un camí que s'anirà fent a mesura que s'avança. Hem de creure en la dignitat humana. Pensar que només una ciutat de 200.000 habitants pot tenir una bona coral és una bufetada als pobles de 30.000 habitants. Per a tenir una bona coral o una bona orquestra necessitem almenys poder triar i tenir 200.000 persones. Doncs no és veritat. El que passa és que en una ciutat més gran farem un teatre que guanyarà alguns diners, i en l'altre no, ho faran per divertir-se (sense perdre-hi diners), per divertir-se i ser creatius...

dijous, 25 de novembre del 2010

Petita crònica de les jornades

Es pot dir que l’Associació ja forma part d’activitats i hi té representació abans de ser oficialment una entitat. I és que a la recentment inaugurada exposició “Vies de prosperitat” hi han participat molts veïns del barri oferint el seu testimoni, i en el últim plafó es presenta aquesta mateixa entitat i s’informa de que s’està creant.
A més a més a la sala es disposa de fulletons informatius on es detallen objectius i mètodes de contacte de l’Associació. Es tracta, doncs, d’un primer i important pas.

Les jornades han aconseguit varis èxits: aconseguir unes activitats atractives utilitzant molta creativitat i voluntat, passar d’una sola exposició a un seguit d’activitats que han permès entrar molt més a fons en el tema, dedicar un petit homenatge a tots aquells que van venir a buscar millor vida a Malgrat durant aquella època (fet important en quan al creixement del poble i al qual encara no s’havia dedicat cap treball d’estudi monogràfic), i finalment un èxit de públic.

La primera idea era la de fer una exposició amb un tema que referís els dos barris als quals afecta la Llei de Barris (Castell i Verneda), i com a element comú es va trobar el fet migratori (tot i que migracions diferents, com s’explica a l’exposició). Això era cap al mes de març més o menys.
De mica en mica es va anar recollint els testimonis, bibliografia, i treballant les dades. Al anar trobant col•laboracions es van poder crear unes veritables jornades com les que hem celebrat aquest cap de setmana. D’una sola exposició es va passar a tenir també una obra de teatre, gràcies al grup “Sempre surt” de mares del col•legi Marià Cubí que ens van regalar l’obra “La maleta de fusta”, la projecció d’un documental, gràcies al préstec del film “Barraques. La ciutat oblidada” per part de TV3 i la col•laboració de l’Arxiu Municipal al programar unes Matinals d’Història que tractessin el mateix tema que englobava tots els actes: el fet migratori que engloba els períodes d’abans i després de la Guerra Civil (ja que aquest fet va trencar el procés i a més va dotar de diferències les dues onades).

Esperem que l’Associació pugui participar de moltes més activitats d’aquesta magnitud i que aquest sigui un primer pas cap a una llarga caminada!

Més informació a la web de l’Ajuntament:


La notícia a El Punt:

J.P.

dissabte, 20 de novembre del 2010